Però el més important de la quinoa són les seves propietats: posseeix tots els aminoàcids essencials, té un alt contingut en vitamines i minerals: ferro, fòsfor, potassi, calci, zinc i magnesi.

És perfecta per als diabètics ja que el seu midó és de baix índex glucèmic i encara més baixa és la càrrega glucèmica que arriba a sang, ja que en ser integral té un alt contingut en fibra.

És ideal pels celíacs perquè els seus àcids grassos no contenen gluten.

El seu alt contingut en fibra la fa ideal per eliminar toxines i residus de l’intestí, i a més és una gran aliada de les dietes hipocalòriques, per aconseguir perdre pes.
T’ofereixo una recepta que, des que la facis per primera vegada, entrarà dins de les teves opcions d’estiu per tenir les tres “S” Saborosa, Senzilla i molt Saludable

Ingredients:
• 1 got de quinoa
• 2 gots d’aigua
• 1 poma
• 1 alvocat
• Blat de moro i cogombre (opcional)
• Una mica de julivert

Per a l’amaniment necessitaràs:
• El suc d’1 llimona
• 1 culleradeta de mostassa (antiga)
• Un polset de sal i pebre
• Un rajolí d’oli d’oliva extra verge

Cuina la quinoa
Primer de tot, neteja molt bé la quinoa. Per a això et recomano que la col·loquis en un bol amb aigua, la remoguis i després escorris l’aigua. Repeteix-ho unes 5 vegades o fins que l’aigua no es vegi tèrbola.
Col·loca els dos gots d’aigua a bullir i afegeix la quinoa.
Cuina-la a foc mitjà durant 15 minuts i després tapa-la uns 10 minuts més. Deixalà reposar fins que es refredi.
Talla tots els ingredients molt petitons. Després prepara l’amaniment barrejant-ho tot minuciosament.
Col·loca la quinoa i tots els ingredients en un bol i afegeix l’amaniment barrejant-ho tot molt bé.
T’aconsello que la prenguis ben fresqueta de la nevera.

Està dirigit a pares i mares amb els seus nadons de 0 a 12 mesos.

Els cursos es realitzaran els mesos de Maig i Juny amb 5 sessions els dimarts 22 i 29 de Maig, i 5, 12 i 19 de Juny. L’horari serà de 10.30 h. a 12.00 h.

Els curs serà impartit per l’educadora IAIM Adriana Lloret.

El preu és de 26€ per sessió i família o 130€ per 5 sessions.

Per a més informació podeu contactar amb nosaltres:
Adriana Lloret
tel.: 639 794 464
Email: infoadriana@gmail.com
Isabel Serret
tel.: 689 135 186
Email: info@esalutmirasol.com

Us hi esperem!

Vivim en un temps on l’important és aconseguir idees senzilles i molt ràpides de què menjar per viure més i millor, què menjar per baixar aquests quilos de més que em molesten, què menjar per estar millor o dormir millor i fins i tot què menjar si faig exercici físic o algun esport determinat. Sembla que, d’un temps cap aquí, se li ha donat la importància que mereix a l’alimentació, però alhora, se li ha donat tota la responsabilitat. I resulta que no és així, l’alimentació forma part d’un conjunt d’accions per millorar la teva vida de forma integral i hem de donar-li la importància que es mereix, però, no podem oblidar que menjar és un acte que hem de fer cada dia de les nostres vides, com a mínim 3 vegades, amb la qual cosa necessitem d’alguna cosa més, que ens prescriguin una dieta no és suficient, necessitem tenir clar l’objectiu i treballar en ell, amb compromís, constància i sobretot motivació. De què menjar, com fer-ho i de com aconseguir-ho, és del que parlarem en aquest article.

1.-Defineix l’objectiu.

Defineix l’objectiu. És important que tinguis clar cap a on et dirigeixes. Les preguntes que et pots fer són: Què vull aconseguir? Quin és l’objectiu que vull aconseguir? Per assolir aquest objectiu és important concretar-lo i per a això ha de ser: específic, mesurable, assolible, rellevant i en un temps en concret. Per exemple: “Vull baixar el quilo que he adquirit en aquestes vacances per estar una altra vegada àgil. Menjant de manera saludable: més verdures i cereals integrals i sortint a caminar una hora els dilluns i els dijous (específic). D’aquesta manera em trobaré més àgil per jugar amb els meus fills i la roba em quedarà més còmoda (mesurable i rellevant) en dos mesos “(temps) Com més clar sigui el teu objectiu, mentre més ho descriguis i defineixis, més fàcil serà posar-te a fer-ho. Ara pregunta’t: Quin és el teu nivell de compromís del 0 al 10? On 10 és total compromís i 0 és res. Si la puntuació és de més de 7, felicitats! Estàs molt compromès, si és menor, revisa l’objectiu, potser ho estàs fent perquè la teva família, amics o el metge t’han proposat que ho facis. La motivació ha de ser teva, no imposada.

2.-Depura.

Afegim un punt més i no podia ser un altre que depurar o netejar el teu organisme de tots els excessos que anem acumulant. Per a això et donaré instruccions molt senzilles:
1. Pren en dejú un got d’aigua tèbia amb el suc de 1/2 llimona.
2. Evita o elimina de la teva dieta: sucre, carns vermelles i porc, embotit, brioixeria, alcohol, cafè (en excés) i precuinats o productes massa industrialitzats com salses.
3. Afegeix a la teva dieta: molts vegetals (mínim dos plats de verdura al dia, un d’ells cru) cereals integrals, llavors (totes en especial lli i chía), llegums dues vegades per setmana. Consumeix peix i carns blanques en petites quantitats per aquests dies.
4. Beu dues infusions DETOX: boldo, card marià, rave negre, carxofa.
5. Beu aigua de forma regular.

3.-Dieta saludable.

Comencem amb la pregunta: Què és una dieta saludable ?, Si poses això a google segur que trobaràs moltes alternatives. Hi ha moltes vessants: vegetarià, vegà, mediterrani, macrobiòtica i moltes més. De què depèn seguir una o altra, la resposta depèn només de tu. No obstant això, quant a dieta saludable es refereix totes elles coincideixen en unes característiques:
• Són variades
• Inclouen proteïna animal amb moderació
• Inclouen més cereals integrals que refinats
• Inclouen molts vegetals i fruita amb moderació (preferiblement de temporada)
• Inclouen fruits secs i llavors amb moderació
• Respecten la hidratació com a element fonamental.

Us deixo el plat de Harvard, on s’explica mitjançant un plat què s´ha de menjar cada dia.

4.-Mou-te.

a majoria de les persones pensa que és un mite o un ideal el de fer exercici per a la salut i per contribuir a la pèrdua de pes. I això és només la millor excusa del teu cervell per no fer res al respecte, per no sortir del teu cercle de comoditat, on estàs còmode, però no del tot bé. El temps que tinc passant consulta m’ha ensenyat que el problema comença perquè no busquem el nostre lloc en aquesta àrea de la nostra vida. A tots no ens agrada el mateix menjar, la mateixa roba ni les mateixes persones, tots tenim un gust particular o personal. Amb l’exercici físic i l’esport passa exactament el mateix. Perquè el Pilates sigui el millor per a la nostra esquena, no m’ha d’agradar a mi o anar bé, perquè el ioga relaxi, no m’ha de relaxar a mi. Per això és important que trobem alguna cosa que ens agradi i que puguem adaptar a la nostra vida: treball, obligacions i horaris. Pots fer-te aquestes preguntes:

• ¿Hi havia algun exercici físic que feia de petit que m’agradava? Potser nedar a l’estiu, voleibol a l’aire lliure, córrer amb els meus amics, anar en bici, caminar per la muntanya amb els meus pares, ballar en les festes. Pren-te el teu temps per pensar.

• Puc fer alguna cosa ara mateix, amb el temps que disposo, que em condicioni a moure una mica més? Baixar-me una parada abans de metro i caminar una mica més, anar a comprar el pa amb bici, apuntar-me a una classe de zumba.

Els beneficis de l’exercici són infinits, però m’agradaria que llegissis aquest resum dels que considero més importants:

1. T´ajuda a aconseguir més ràpid el teu objectiu de pes
2. T’ajuda a aconseguir el teu objectiu de salut a curt i llarg termini
3. Et dóna confiança en tu mateix de ser capaç de superar els teus reptes
4. Afavoreix la capacitat de concentració i de planificació d’activitats
5. Ajuda a conservar en millor estat la memòria i l’orientació espacial
6. Ens ajuda a mantenir-nos més àgils i més segurs dels nostres moviments
7. Contribueix a un benestar psicològic ajudant a conservar una bona qualitat de vida.

Aquests són només un d’ells. ¡Atreveix-te a començar!

5.-Alimenta el teu cervell.

Ja hem parlat de tenir clar què vols aconseguir a través de definir clarament el teu objectiu, hem donat pautes perquè facis una depuració en el teu organisme que t’ajudi a eliminar toxines acumulades per excessos, hem definit que és una dieta saludable i hem parlat del moviment físic per acompanyar aquest pla. Doncs resulta que, per completar aquest quintet, no podem deixar de banda l’òrgan encarregat de fer que ens moguem cap a tot això o no: el nostre cervell, que en aquest cas ho anem a esmentar des de dues vessants: la consciència i la relaxació i el nostre intestí, recentment anomenat segon cervell.

Els últims estudis asseguren que alimentar-nos bé i poblar la nostra flora bacteriana de bons probiòtics pot contribuir a la producció de certs neurotransmissors que fan que millori la nostra salut física i mental. I al seu torn, també han descobert que la relaxació o meditació ens fa produir aquests mateixos neurotransmissors, així com l’exercici físic.

Per això és important, alimentar-nos bé: menjar vegetals, cereals integrals, fruites fresques i seques i llegums ja que la seva alta quantitat en fibra enforteixen la nostra microbiota. Evitar processats industrials, begudes ensucrades, el sucre en grans quantitats i grans quantitats de proteïna animal no afavoreixen la nostra flora bacteriana, per tant, no contribueixen a tenir una bona salut mental.

Una dieta saludable, incloure la meditació, el ioga o alguna tècnica de relaxació, així com l’exercici físic contribueixen al bon funcionament cognitiu del nostre cervell, evitant l’estrès i el deteriorament cognitiu prematur, afavorint el creixement de l’escorça frontal del nostre cervell i amb això la lucidesa mental, la creativitat, la intuïció i l´assertivitat en la presa de decisions.

Segons la medicina tradicional xinesa, la primavera és l’estació del canvi, la del vent i l’obertura, l’òrgan que treballa més en aquests mesos és el fetge i la vesícula. Per això dediquem aquest article al nostre gran protagonista d’estació: El fetge i com cuidar-lo a través d’una depuració o detox.

Parlem del nostre FETGE 

• El fetge és l’òrgan més gran del cos humà, rep la major part de sang (85%). Drena gairebé tota la sang de l’intestí.
• Tots els aliments absorbits van directament al fetge, on es poden emmagatzemar per a la seva utilització quan sigui necessari.
• És el processador de nutrients del cos, és l’òrgan encarregat de metabolitzar una quantitat enorme de minerals i nutrients.
• És el gran depurador, compleix la funció de desfer-se de substàncies nocives com l’alcohol, les drogues i altres substàncies químiques com a additius i pesticides.
• Desactiva i elimina hormones que es queden en la circulació sanguínia
• L’encarregat de la nostra bona digestió: Els hepatòcits del fetge secreten voltant d’un litre de bilis. Una part s’emmagatzema a la vesícula biliar per alliberar-se juntament amb la digestió. La bilis és l’encarregada d’emulsionar els greixos, estimulant el moviment dels intestins i evita putrefaccions i fermentacions anormals. Allà s’elimina el colesterol sobrant i els tòxics que no es dissolen en aigua.

Què és la congestió hepàtica? 

El terme “congestió” indica un mínim bloqueig en la funció hepàtica. Quan això passa, el nostre organisme ens avisa amb diferents símptomes tant físics com emocionals.

Segons la Medicina Tradicional Xinesa (MTX), el fetge atresora “l’ànima”: tempera activitats mentals i, si aquest òrgan no pot canalitzar el Qi (l’energia vital) amb fluïdesa i queda concentrada en el seu interior, la persona manifesta certs símptomes emocionals : la flegma s’estanca i la ment s’ennuvola. La vesícula s’encarrega de la decisió, el coratge i la covardia, si no funciona bé s’acumula una bilis tensa donant lloc a l’emoció de por. A la MTC la depuració del fetge és indispensable per a qualsevol tractament i manteniment del sistema digestiu i endocrí.

Com sabem que el nostre fetge està congestionat? Símptomes: 

• Dolor i malestar hipocondri i hipogastri (boca de l’estómac), nervis a l’estómac.
• Sensació de nus a la gola.
• Sospirs freqüents (sensació de falta d’aire)
• Problemes ginecològics: Síndrome premenstrual agut, problemes menstruals, miomes, tensió mamària.
• Sabor amarg a la boca
• Dificultats digestives, especialment per digerir els greixos
• Colesterol en sang
• Mals de cap, cefalea, migranya
• Ansietat i Depressió
• Cara i ulls vermells

Per què es congestiona el fetge? 

Exògenes: principalment la dieta: consum excessiu d’alcohol, sucre, aliments grassos, com a fregits o precuinats, els medicaments en excés, els pesticides de les fruites i verdures, tòxics liposolubles (insecticides).

Endògenes: Els estrògens en el cas de la dona (premenstrual i menstrual) i tots els conflictes emocionals no resolts.

Què és la depuració hepàtica o DETOX? 

En un protocol mitjançant el qual donem pautes d’alimentació, suplementació i moviment al nostre cos, per ajudar al fetge fer la seva tasca de neteja més eficient, per dir-ho d’alguna manera, perquè es dediqui a depurar sense cap agent extern (com alguns aliments) que en dificulti la funció. La desintoxicació és una activitat metabòlica que permet a l’organisme transformar una substància tòxica en un derivat que pot ser eliminat per la femta o per l’orina.

Netejar el fetge és netejar la ment, segons afirmen innombrables tractats de saviesa mundial en l’àrea de les medicines tradicionals naturals, on la neteja hepàtica troba el seu lloc i es considera un pas terapèutic molt important.

Quan fer la depuració hepàtica? 

L’estació ideal per fer la depuració hepàtica és la primavera, segons la MTX perquè el Ki del fetge està en la seva millor energia i per a la medicina convencional perquè ens netegem dels excessos de l’hivern, on hem menjat més i ens prevé de la tan famosa astènia primaveral. També és aconsellable quan passem èpoques d’excessos o de molt estrès o elevada intensitat emocional. En general quan observem diversos o alguns dels símptomes dalt esmentats.

Quant de temps hem de fer la depuració hepàtica? 

Per notar resultats, l’ideal són 21 dies. Jo aconsello 5 dies vegetarians i si es pot amb batuts verds i els següents prendre una dieta lliure de tots aquells aliments que esmentem en el protocol.

Què aconseguim amb la neteja hepàtica? 

1. Drenar de forma completa i eliminar el que ja es troba acumulat (les toxines, el colesterol i altres fraccions de greixos).
2. Milloren les digestions, manté el flux de bilis actiu i l’estimula la mobilitat de la vesícula, adequada a l’alimentació.
3. A la MTX el fetge està relacionat amb la visió, per tant un fetge descongestionat afavoreix la visió, afavoreix la memòria visual, la fantasia, la imaginació i la creativitat.
4. Afavoreix l’estat d’ànim i nivells de concentració
5. Ajuda a perdre pes.
6. Augmenta el rendiment esportiu.
7. Millora l’insomni

No només es mobilitza la bilis i la toxicitat, sinó també l’energia i les emocions. Les filosofies orientals tenen les seves raons per apuntar al fetge com un centre de les emocions i les passions. Les persones que depuren el fetge destapen els seus cúmuls de tristesa i de ràbia, també se senten molt sensibles i molt expressius durant els dies de la neteja i dies després. Després de diversos dies sentiràs una millora important en les teves digestions i un benestar emocional important, augment de positivisme, sensació de vitalitat i més alegria en general.

DETOX 

ALIMENTS PROHIBITS DURANT LA PRIMERA FASE (5 dies). Durant la segona fase segueixen prohibits fins el número tres i s’han de EVITAR tots els altres:

1. Alcohol.
2. Tabac.
3. Sucre.
4. Cafè, xocolata.
5. Carns vermelles i porc.
6. Greixos i fregits.
7. Brioixeria.
8. Medicaments (no deixar medicaments crònics).
9. Menjar en excés.

PROTOCOL DIARI (durant els 21 dies): 

Prendre en dejú dos gots d’aigua temperada o calenta amb:

a) 1 c.s d’oli d’oliva extra verge (de primera pressió en fred)
b) 2 c.s o mitjà suc de llimona (eco)
c) 20 gotes d’extracte d’herbes per depurar el fetge (boldo, card marià, carxofa, rave negre, Desmodium) si és possible de cultiu ecològic. Poden ser càpsules
d) 1 culleradeta (cafè) de cúrcuma amb un pessic de pebre negre o 1 comprimit

Altres consells: 

• Exercicis suaus no estàtics, preferiblement de torsió com: el tennis, el tai-txi, el ioga, Pilates o ballar, tot el que mogui els braços, ajuden a desbloquejar el fetge. La natació també. Fins i tot caminar movent els braços. Tots aquells esports que es practiqui de forma suau, moderada, però que moguin energia.
• L’acupuntura és perfecta per moure energia i en aquest cas el meridià del fetge.
• Els dejunis o les mono dietes van molt bé, però en aquest cas recomano fer-ho amb la supervisió d’un professional.
• Lavatives d’aigua de mar o de cafè (restrenyiment)
• Passar estones amb amics, riure en una obra de teatre o el cinema, perquè allà no hi ha cap intenció, expectativa o interès especial i d’aquesta manera el fetge es relaxa.
• Depuració Hepàtica feta per un professional mèdic, amb posterior hidroteràpia de còlon

Receptes detox i vegetarianes en www.nutricionconscientesantcugat.com

Arribem a ella gràcies a la nostra pediatra en aquell moment (Dra. Garriga) que és una altra súper professional. Llàstima que ja s’hagi jubilat.

La Doctora Montserrat Sotomayor ens va dedicar dues hores del seu temps per escoltar les nostres preocupacions i sobretot per intentar comprendre el perquè del problema que li havia sorgit a la nostra filla. Acudim amb la necessitat de resoldre els tics nerviosos que li havien aparegut recentment. Aquests tics cada vegada augmentaven més i es feien més visibles i aparatosos.

Crèiem que seria una qüestió lenta de resoldre, però la Doctora Sotomayor, no solament ens va donar tranquil·litat sinó que es va encarregar d’esbrinar l’origen d’aquests tics, parlant i analitzant a la nostra filla.

Ella mateixa ens va explicar que després d’uns anys dedicada a la medicina tradicional, s’havia plantejat tractar l’origen de les dolències, i no només els símptomes; ja que la majoria dels pacients que acudien a la seva consulta tornaven al cap d’un temps amb el mateix tipus de dolències. Va ser així com va descobrir l’homeopatia i es va dedicar a formar-se en aquesta disciplina.

Què és l’homeopatia?

(1) El terme homeopatia fa referència habitualment tant al mètode terapèutic que utilitza medicaments homeopàtics com, en general, als propis medicaments homeopàtics.

Una aproximació senzilla a l’homeopatia és la definició que proposa la RAE i que la qualifica com un “sistema curatiu que aplica a les malalties, en dosis mínimes, les mateixes substàncies que, en majors quantitats, produirien a l’home sa símptomes iguals o semblats als quals es tracta de combatre”.

Altres definicions expliquen l’homeopatia com un “mètode terapèutic que aplica clínicament el fenomen de similitud i utilitza les substàncies medicamentosas en dosis febles o en altes dilucions”.

(1) Text copiat del blog “Parlant d’Homeopatia”

L’anàlisi de l’homeòpata:

La Doctora Monserrat Sotomayor, explica molt bé en la presentació del seu web montsesotomayor.cat en què es basa l’anàlisi del homeópata:

“Mèdic homeópata unicista, dedicada a l’estudi de la malaltia des de la globalitat, entenent la salut com l’equilibri de la persona tant des del seu punt de vista físic com a emocional i la vida com un procés evolutiu, en el qual la malaltia ocupa un paper important que ens ajuda a créixer.

Des de l’homeopatia clàssica a la sensació vital, una evolució en la presa del cas per arribar a entendre en profunditat quin és el remei indicat en cada pacient, per aconseguir l’equilibri que ens porta a viure de la forma més saludable possible“.

La qüestió és que després d’una hora i mitja aproximadament, ens va fer una “radiografia” del caràcter de la nena i ens va deixar sorpresos quan va aconseguir trobar un dels detonants que a ella li havien fet sofrir tant.

Em va semblar increïble que després d’haver tingut llargues xerrades amb la meva filla, jo que sóc la seva mare, no hagués sabut veure on estava el fons de la qüestió.

El tractament homeopàtic:

El cas és que ens va receptar unes boletes homeopáticas que ella mateixa ens va facilitar i ens va dir que als tres dies els tics desapareixerien. També ens va donar un altre tractament de base per enfortir-la.
Doncs encara que sembli miraculós, als tres dies van desaparèixer els tics i la nostra filla semblava més relaxada i comunicativa.

La Doctora Sotomayor treballa tant amb adults com amb nens. Us recomano que si teniu algun problema que no pugueu solucionar per vosaltres mateixos, li consulteu. Per a nosaltres va ser una “benedicció”.
Ara queda saber on pots trobar a la Doctora Montserrat Sotomayor. Metge Homeópata col. 16889.– Visita en Mirasol, carrer Burgos 34, 1º

Torno:
Només puc dir una cosa: Carmen, “moltíssimes gràcies per explicar-nos la teva història i recomanar a la Doctora Montserrat Sotomayor“. Les teves paraules transmeten molt agraïment i això diu molt de tu i del treball de la Dra. Sotomayor.

La teràpia Craneosacral es basa en el principi de l’existència d’una pulsació rítmica i subtil que emergeix als teixits i fluids des del nucli del cos, que es denomina Impuls Rítmic Cranial.

Aquest impuls pot ser percebut com un moviment respiratori subtil en totes les estructures que componen el sistema craneosacral (encèfal, medul·la espinal, líquid cefaloraquidi, meninges, ossos cranials, pelvis i sacre), i es transmet també a tots els òrgans i teixits corporals.

La potència i qualitat amb què emergeix i es transmet aquest impuls a tot l’organisme determina el estat de salut i vitalitat.

La osteopatia cranial està enfocada al tractament dels problemes relacionats amb l’estructura òssia del crani i la mandíbula, amb l’enorme importància que aquestes exerceixen sobre el sistema nerviós central i autònom, sobre la postura i sobre determinades funcions.

TERÀPIA

La teràpia que s’aplica consisteix a deslligar les compressions i restriccions per així restablir el funcionament del sistema. Es tracta d’aplicar un sistema de teràpia manual suau i profund que ajudi a restablir els processos naturals de re equilibri i curació del cos.

Les restriccions del sistema craneosacral tenen el seu origen en traumes en el cap, ja sigui per caigudes significatives quan s’era petit, o en qualsevol moment de la vida, per accidents, cops en el cap o pel mateix procés de naixement (especialment si es van usar “fórceps”).

Aquests traumes causen compressions dels ossos cranials que solen produir restriccions a la membrana que cobreix el cervell.

La teràpia Craneosacral s’aplica manualment sobre aquesta membrana i el cordó espinal d’una forma subtil, sense procediments invasius.

L’especialista en Osteopatia detecta les zones de bloqueig o immobilitat, que indiquen tensió i mal funcionament i aplica aquesta teràpia de forma suau i segura, sense conseqüències adverses per a qualsevol persona, des d’infants fins a ancians.

TÈCNIQUES

Durant la sessió el pacient sent el contacte lleuger de les mans de l’osteòpata que tracta d’escoltar els moviments subtils del cos, els seus ritmes, pulsacions i patrons de congestió i resistència. Aquesta escolta proporciona informació important sobre el funcionament íntegre de la persona.

En resposta a cops físics, o tensions, problemes emocionals, etc., els teixits del cos es contreuen. En ocasions, aquesta contracció, sobretot si el cop ha estat fort o el trauma emocional intens, queda continguda en el cos, limitant el seu bon funcionament, i creant restriccions que provoquen problemes que poden durar anys.

El moviment craneosacral les reflecteix com a àrees de congestió o restricció i el professional de osteopatia pot percebre-les, identificar el seu origen i treballar amb elles.

La teràpia Craneosacral és tan suau i segura que és apropiada per a persones de totes les edats, des d’ancians fins a nens i bebès, així com durant l’embaràs i post part, després d’una operació, un accident o en condicions de fragilitat.

En la sessió s’alliberen les tensions i el pacient sent una relaxació molt intensa, aquesta relaxació al mateix temps li permet incrementar la seva vitalitat i reactivar els seus recursos d’auto curació.
Quan s’alliberen les tensions, s’allibera també l’energia que abans s’utilitzava per mantenir la contracció. Per tant, un dels beneficis d’aquesta forma de teràpia corporal és augmentar el nostre nivell d’energia, podent també produir una relaxació més profunda.

Aquesta curació no solament és a nivell físic, també emocional. S’aconsegueix estar més receptiu amb el propi cos, a identificar millor els missatges que envia, sobretot en circumstàncies de la vida que ens provoquen estrès i ansietat, com a presa de decisions pendents, situacions que no podem controlar i hem d’acceptar, etc.

El complex cos-ment és un sistema espontàniament acte-organitzat que, en rebre la informació correcta del seu propi desequilibri, té la capacitat d’equilibrar-se per si mateix.
Seguint aquest principi fonamental, el osteòpata mai s’imposa sobre el cos del pacient, ni força al seu organisme a fer alguna cosa pel que encara no està preparat.

La teràpia és molt suau i segura, és bona per a tot tipus d’edats.

SÍMPTOMES

La teràpia Craneosacral s’aconsella en el tractament de les següents alteracions:

• Alteracions de la ATM
• Ansietat
• Atàxies
• Cefalees
• Estrès
• Hèrnies
• Hiperactivitat
• Insomni
• Mals de cap
• Lesions esportives
• Lumbago
• Migranyes
• Nàusees
• Neuràlgies
• Paràlisi facial
• Problemes digestius
• Seqüeles d’accidents
• Sinusitis
• Vertígens
• Acúfens

Generalment és necessari realitzar diverses sessions per obtenir tots els efectes beneficiosos que aquesta teràpia pot oferir.

“La principal novetat que aporta “mindfulness” és l’estudi científic dels seus efectes en l’estructura i funció del cervell”, assegura Cobo.

Després de l’auge d’aquestes teràpies al mercat, els científics s’han posat a la feina per tractar d’avaluar els beneficis reals de la tècnica. En PubMed, el principal portal de cerca d’articles biomèdics d’accés lliure, es poden trobar més de 3.000 estudis que parlen de “mindfulness”.

Alguns treballs científics rellevants ho situen com una ajuda per reduir de l’estrès, la depressió i l’ansietat, o fins i tot millorar la salut mental de pacients amb càncer.

“Gairebé totes les teràpies noves en l’àmbit de la salut mental intenten demostrar la seva eficàcia per tractar la depressió. El que ocorre és que la tristesa és bastant susceptible de minorar-se amb gairebé qualsevol cosa, des de fer esport o donar passejos fins a socialitzar”, explica a Sinc Eparquio Delgado, psicòleg i autor de ‘Els llibres d’autoajuda, vaja estafa!’.

Delgado defensa que ja existeixen altres procediments útils per reduir l’estrès, l’ansietat o la depressió. “L’interessant d’una nova tècnica és saber en què millora el que ja tenim”, puntualitza el psicòleg.

La majoria dels individus que recorren a teràpies com aquestes sofreixen ansietat o depressió per motius subjacents, als quals la meditació no troba solució.

“El que hem de preguntar-nos és com apareix la depressió i buscar les variables socials que estan fent que la incidència d’aquest trastorn estigui augmentant cada dia més”, subratlla Delgado.

En els anys 2000, la psicologia positiva va posar de moda la felicitat, en els 90 va ser la intel·ligència emocional i ara el “mindfulness”.

Encara que la meditació atorga beneficis reals als qui ho practiquen –tal com s’ha assenyalat en estudis com el publicat en 2013 en el Journal of Consulting and Clinical Psychology, que assenyala que les pràctiques de “mindfulness” arriben a reduir un 43% les recaigudes de persones amb depressió­– aquesta moda està fent sorgir centenars de teràpies que prometen beneficis de tot tipus.

“Van apareixent procediments i modes que diuen solucionar tots els problemes, com succeeix amb les dietes miracle que et prometen reduccions de pes meravelloses”, comenta Delgado.

N’hi ha prou amb introduir en Google el nom d’aquesta pràctica per trobar milers de resultats de cerca que ens aporten informació sobre els seus beneficis: ajuda a concentrar-se, millora el rendiment escolar i la creativitat, i ens fa més felices.

“El mindfulness pot ser una alternativa per tractar certs trastorns mentals, com la depressió. El que no es pot plantejar és que serveixi per a tot, en totes les situacions i per a totes les persones”, assenyala l’autor.

“Seria interessant demostrar la seva eficàcia en l’atenció, ja que aquest tipus de meditació es tradueix com a ‘consciència plena’ o ‘atenció conscient’. No obstant això, no hi ha metaanàlisi que demostrin efectes significatius sobre l’atenció”, afegeix Delgado.

Els qui promulguen la neurofelicidad, un dels conceptes de moda, asseguren que aconseguir l’autèntica plenitud és possible si es conrea amb les fortaleses personals i amb la informació i les eines adequades.

Però “mindfulness” no és sinònim de felicitat, sinó d’acceptació de la realitat. “No té res a veure amb la cerca compulsiva de l’alegria, però sí sabem que amb la pràctica habitual podem elevar els nivells de satisfacció i benestar personal”, puntualitza Calvo.

Aconseguir ensenyar al cervell a estimular els neuroquímicos de la felicitat –com les endorfines, la dopamina o l’oxitocina– mitjançant la relaxació amb “mindfulness” és la meta que es proposen els tractaments de neurofelicidad.

No obstant això, per generar aquestes substàncies hi ha altres mètodes més accessibles. Menjar xocolata, descansar després d’un exercici físic intens, mantenir relacions sexuals o realitzar una activitat que cadascun consideri plaent és la forma més fàcil de produir endorfines, explica Alberto Ferrús, neurocientífic i professor de Recerca de l’Institut Cajal del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC). “Que això es pugui evocar de forma fent meditació és possible, però no existeixen dades bioquímiques que mesurin quant i en quines condicions”, afegeix.

A més és important tenir en compte el factor placebo a l’hora de mesurar l’eficàcia d’aquests tractaments. Segons un recent estudi publicat en PNAS, les teràpies centrades en l’entrenament del cervell solament són eficaços si prèviament se’ls informa als participants de l’existència d’estudis que corroboren els resultats.

Les modes es reflecteixen en l’ús de les paraules. No fa molt temps que van proliferar els prefixos ‘ressò’ o ‘bio’ per redefinir tot tipus de conceptes. Avui, un altre nou paquet de termes que han envaït el mercat comencen per ‘neuro’. La neurofelicitat és un d’ells.

La platja en la qual estava asseguda no era més que una visió que m’estava proporcionant les ulleres que portava posades. Aquesta tecnologia unida amb un sistema de “neurofeedback”, una diadema que mesura l’activitat elèctrica del cervell, aporta el toc científic al tractament.

“Tot és ‘neuro’ en el sentit en el qual totes les nostres sensacions, memòries i actituds són producte del sistema nerviós, però crec que s’abusa del prefix en intentar donar respectabilitat científica a tot el que es vulgui posar darrere”, defensa Alberto Ferrús.

Però, cura: no tot és fum en l’ús d’aquest tipus de tècniques. En l’actualitat s’està investigant com la realitat virtual pot ajudar, per exemple, al fet que l’escorça cerebral de persones amb membres amputats pugui percebre sensacions de l’extremitat que ha estat substituïda per una pròtesi.

“La realitat virtual pot ser un procediment útil, però igual que uns altres que no utilitzen aquesta tecnologia. Caldria presentar casos en els quals anés més eficient que un altre tipus de tècniques o en els quals solament pogués utilitzar-se aquest avanç”, conclou.

En definitiva, l’etiqueta ‘neuro’ s’utilitza com a indicador d’aval científic però, per desgràcia, les solucions màgiques no existeixen. (Font: SINC/Noelia Sánchez Cea.)

Aquest article del web Noticiasdelaciencia.com, es pot llegir aquí.

Les visites a les consultes de fisioteràpia degut a una lesió del tendó d’aquiles s’estan multiplicant els últims anys, segurament per la irrupció d’esports en l’àmbit popular com poden ser el running i el pàdel.

Aquest tipus de lesions ens poden deixar sense realitzar la pràctica esportiva durant una bona temporada i poden estar causades per diversos factors, com el deteriorament del tendó, l’edat, una mala execució en el gest tècnic d’aquell esport, no escalfar correctament, un sobreús o sobreesforç, un traumatisme directe, etc…

El problema més comú que es desenvolupa en el tendó d’aquiles és la tendinitis, que no és altre cosa que la inflamació del propi tendó.

El dolor de la tendinitis aquílea pot aparèixer en la zona del taló o en el propi tendó. Aquest dolor acostuma a aparèixer després de la realització de la pràctica esportiva, tot i que si la lesió evoluciona, podem tenir la zona adolorida durant tot el dia.

El primer que s’ha de fer en intuir que podem patir una lesió en el tendó d’aquiles, és parar la pràctica esportiva i posar-nos en mans d’un especialista que valori l’abast de la possible lesió.

Per valorar la possible lesió, el professional compte amb diferents eines d’avaluació, sent principalment la palpació i mobilització de la zona la més utilitzada, i en el cas de ser necessari és pot realitzar una ressonància magnètica per tal d’esclarir l’abast de la lesió.

Com a primera opció, el tractament serà de tipus conservador utilitzant les diferents eines que el professional consideri oportunes. En casos on la lesió és cronifica i no evoluciona en el temps, s’haurà de valorar la possibilitat del tractament quirúrgic, valorant prèviament altres tractaments com podria ser el plasma enriquit.

Article del blog “Cierta Ciencia”, de la genetista Josefina Cano, que recomanem pel seu interès.

La immensa majoria de les persones no se’n recorda de res que li hagi ocorregut abans dels tres anys d’edat, i encara que això és alguna cosa que es dóna en diferents espècies, el per què ocorre segueix sent un misteri.

Freud, sent Freud, ho va nomenar com a “amnèsia infantil” i li va tirar la culpa al sexe: aquests moments primerencs són reprimits de manera activa pel seu alt contingut psicosexual. Aquesta idea ara és “reprimida de forma activa” per la ciència moderna, que a canvi apunta al fet que sigui un d’aquests rars capritxos de la naturalesa en el desenvolupament del cervell i que l’oblit dels infants sigui part d’aquest procés.

Alguns investigadors pensen que el cervell jove tal vegada encara no hagi desenvolupat l’habilitat per emmagatzemar informació en la memòria. Uns altres pensen que la tan ràpida reorganització del cervell que està ocorrent en els primers anys de vida implica escriure sobre el que ja ha estat escrit i fer-ho a gran velocitat.

Aquestes teories contemporànies es fonamenten en una mateixa suposició: que els nostres records de quan érem bebès són esborrats. Però, i si Freud tingués raó en el mecanisme, no en les raons, i resultés que aquests records són reprimits, esperant el moment adequat per tornar a sorgir?

Aquest article, del blog Certa Ciència, es pot llegir aquí.

L’homeopatia és un sistema de Medicina Natural, suau i eficaç descrit pel Metge Alemany Samuel Hahnemann (Meissen, 1755 – París, 1843) i que es basa en el principi Hipocràtic que “el similar guareix el similar”.

L’homeopatia tracta a cada persona com un individu únic amb la finalitat d’estimular la seva pròpia capacitat de curació, per la qual cosa és una Medicina Holística.

Es basa en tres principis fonamentals descrits en el seu llibre “El Organon i l’Art de Guarir”:

Individualitat, és a dir anem a tractar a cada individu com un tot, no únicament la malaltia i els seus símptomes aïllats, sinó l’expressió de la seva totalitat en cada individu en particular.

Similitud, l’administració dels medicaments estarà basada en el principi Hipocràtic Similia similibus curantur és a dir administrarem aquella substància que experimentada en persones sanes provoca aquells símptomes que volem guarir.

I el tercer principi bàsic és l’administració de dosis infinitessimals, donarem una substància d’origen natural (mineral, animal o vegetal) preparada en dilucions infinitessimals capaç de provocar una reacció curativa en l’organisme, d’aquesta forma no provocarem efectes tòxics ja que administrarem la menor quantitat possible capaç de provocar una reacció en el cos.

ESCOLES

Dins de l’Homeopatia hi ha dues tendències bàsiques el pluricisme i el unicisme.

Pluricisme, és més proper a la alopatia, triarem diferents remeis per als símptomes més importants de la malaltia i un medicament més global al que se l’anomena remei constitucional que és el més similar a les característiques del pacient.

Unicisme, és la descrita pel Dr. Hahnemman en el seu llibre “el Organon i l’art de guarir” en ella buscarem el similimum és a dir el remei que cobreix la totalitat dels símptomes del pacient i des d’aquí triarem la substància de la naturalesa capaç de produir en l’experimentació un quadre similar a la patologia del pacient íntegrament.

COM SÓN LES SESSIONS?

La primera visita té una durada d’aproximadament 2 hores i en ella el Metge Homeòpata realitzarà una història clínica exhaustiva, en la qual estudiarà tots els símptomes clínics de la malaltia, per arribar a un diagnòstic clínic, consultant o sol·licitant totes les proves complementàries necessàries.

D’altra banda farà un estudi el més minuciós possible de la manera de reaccionar del pacient davant de les diverses situacions de la vida, tenint en compte les seves característiques físiques, generals i emocionals més importants; arribant d’aquesta manera a una comprensió global de la malaltia i de les seves possibles causes desencadenants i de la seva forma de reaccionar, per poder triar el tractament més semblant a la malaltia del pacient.

Les visites de seguiment seran imprescindibles per valorar tant l’evolució dels símptomes físics com per valorar els canvis en l’estat dinàmic de la persona així com en la seva reactivitat davant de les situacions, podent d’aquesta forma aconseguir un major equilibri en la salut del pacient a nivell físic i emocional.

COM SERÀ EL TRACTAMENT?

A partir de l’anàlisi profunda de la història del pacient, el metge homeòpata triarà el medicament homeopàtic més indicat en cada cas i ho receptarà en la presentació més indicada (grànuls, glòbuls, gotes).

DE QUÈ ESTAN COMPOSATS ELS MEDICAMENTS HOMEOPÀTICS?

Els medicaments homeopàtics són extractes de substàncies de la naturalesa tant minerals, vegetals com a animals.

Aquestes substàncies es preparen en dosis infinitessimals, és a dir es dilueixen i dinamitzen seguint les normes precises de preparació en laboratoris homologats i s’administren normalment en forma de grànuls.

INDICACIONS

• Totes les malalties agudes i cròniques.

• Malalties autoimmunes: Colitis ulcerosa, artritis hematoide, al·lèrgies, entre unes altres.

• Malalties de la pell: èczemes, psoriasis, berrugues, acne, dermatitis al·lèrgiques.

• Malalties respiratòries: refredats de repetició, bronquitis agudes i cròniques, asma.

• Patologia ORL: otitis seromucosas, amigdalitis de repetició, hipertròfia adenoidea, afonies, qualsevol patologia ORL.

• Malalties digestives. Diarrees, restrenyiment, hemorroides; gastritis agudes i cròniques, còlic del lactant.

• Sistema nerviós: migranyes, ansietat, insomni, depressions, terrors nocturns, Tdha.

L’homeopatia t’ajuda a trobar l’equilibri en la salut d’una forma suau, profunda, progressiva i permanent.