_

Neurofelicitat o neuroenredada?

“La principal novetat que aporta “mindfulness” és l’estudi científic dels seus efectes en l’estructura i funció del cervell”, assegura Cobo.

Després de l’auge d’aquestes teràpies al mercat, els científics s’han posat a la feina per tractar d’avaluar els beneficis reals de la tècnica. En PubMed, el principal portal de cerca d’articles biomèdics d’accés lliure, es poden trobar més de 3.000 estudis que parlen de “mindfulness”.

Alguns treballs científics rellevants ho situen com una ajuda per reduir de l’estrès, la depressió i l’ansietat, o fins i tot millorar la salut mental de pacients amb càncer.

“Gairebé totes les teràpies noves en l’àmbit de la salut mental intenten demostrar la seva eficàcia per tractar la depressió. El que ocorre és que la tristesa és bastant susceptible de minorar-se amb gairebé qualsevol cosa, des de fer esport o donar passejos fins a socialitzar”, explica a Sinc Eparquio Delgado, psicòleg i autor de ‘Els llibres d’autoajuda, vaja estafa!’.

Delgado defensa que ja existeixen altres procediments útils per reduir l’estrès, l’ansietat o la depressió. “L’interessant d’una nova tècnica és saber en què millora el que ja tenim”, puntualitza el psicòleg.

La majoria dels individus que recorren a teràpies com aquestes sofreixen ansietat o depressió per motius subjacents, als quals la meditació no troba solució.

“El que hem de preguntar-nos és com apareix la depressió i buscar les variables socials que estan fent que la incidència d’aquest trastorn estigui augmentant cada dia més”, subratlla Delgado.

En els anys 2000, la psicologia positiva va posar de moda la felicitat, en els 90 va ser la intel·ligència emocional i ara el “mindfulness”.

Encara que la meditació atorga beneficis reals als qui ho practiquen –tal com s’ha assenyalat en estudis com el publicat en 2013 en el Journal of Consulting and Clinical Psychology, que assenyala que les pràctiques de “mindfulness” arriben a reduir un 43% les recaigudes de persones amb depressió­– aquesta moda està fent sorgir centenars de teràpies que prometen beneficis de tot tipus.

“Van apareixent procediments i modes que diuen solucionar tots els problemes, com succeeix amb les dietes miracle que et prometen reduccions de pes meravelloses”, comenta Delgado.

N’hi ha prou amb introduir en Google el nom d’aquesta pràctica per trobar milers de resultats de cerca que ens aporten informació sobre els seus beneficis: ajuda a concentrar-se, millora el rendiment escolar i la creativitat, i ens fa més felices.

“El mindfulness pot ser una alternativa per tractar certs trastorns mentals, com la depressió. El que no es pot plantejar és que serveixi per a tot, en totes les situacions i per a totes les persones”, assenyala l’autor.

“Seria interessant demostrar la seva eficàcia en l’atenció, ja que aquest tipus de meditació es tradueix com a ‘consciència plena’ o ‘atenció conscient’. No obstant això, no hi ha metaanàlisi que demostrin efectes significatius sobre l’atenció”, afegeix Delgado.

Els qui promulguen la neurofelicidad, un dels conceptes de moda, asseguren que aconseguir l’autèntica plenitud és possible si es conrea amb les fortaleses personals i amb la informació i les eines adequades.

Però “mindfulness” no és sinònim de felicitat, sinó d’acceptació de la realitat. “No té res a veure amb la cerca compulsiva de l’alegria, però sí sabem que amb la pràctica habitual podem elevar els nivells de satisfacció i benestar personal”, puntualitza Calvo.

Aconseguir ensenyar al cervell a estimular els neuroquímicos de la felicitat –com les endorfines, la dopamina o l’oxitocina– mitjançant la relaxació amb “mindfulness” és la meta que es proposen els tractaments de neurofelicidad.

No obstant això, per generar aquestes substàncies hi ha altres mètodes més accessibles. Menjar xocolata, descansar després d’un exercici físic intens, mantenir relacions sexuals o realitzar una activitat que cadascun consideri plaent és la forma més fàcil de produir endorfines, explica Alberto Ferrús, neurocientífic i professor de Recerca de l’Institut Cajal del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC). “Que això es pugui evocar de forma fent meditació és possible, però no existeixen dades bioquímiques que mesurin quant i en quines condicions”, afegeix.

A més és important tenir en compte el factor placebo a l’hora de mesurar l’eficàcia d’aquests tractaments. Segons un recent estudi publicat en PNAS, les teràpies centrades en l’entrenament del cervell solament són eficaços si prèviament se’ls informa als participants de l’existència d’estudis que corroboren els resultats.

Les modes es reflecteixen en l’ús de les paraules. No fa molt temps que van proliferar els prefixos ‘ressò’ o ‘bio’ per redefinir tot tipus de conceptes. Avui, un altre nou paquet de termes que han envaït el mercat comencen per ‘neuro’. La neurofelicitat és un d’ells.

La platja en la qual estava asseguda no era més que una visió que m’estava proporcionant les ulleres que portava posades. Aquesta tecnologia unida amb un sistema de “neurofeedback”, una diadema que mesura l’activitat elèctrica del cervell, aporta el toc científic al tractament.

“Tot és ‘neuro’ en el sentit en el qual totes les nostres sensacions, memòries i actituds són producte del sistema nerviós, però crec que s’abusa del prefix en intentar donar respectabilitat científica a tot el que es vulgui posar darrere”, defensa Alberto Ferrús.

Però, cura: no tot és fum en l’ús d’aquest tipus de tècniques. En l’actualitat s’està investigant com la realitat virtual pot ajudar, per exemple, al fet que l’escorça cerebral de persones amb membres amputats pugui percebre sensacions de l’extremitat que ha estat substituïda per una pròtesi.

“La realitat virtual pot ser un procediment útil, però igual que uns altres que no utilitzen aquesta tecnologia. Caldria presentar casos en els quals anés més eficient que un altre tipus de tècniques o en els quals solament pogués utilitzar-se aquest avanç”, conclou.

En definitiva, l’etiqueta ‘neuro’ s’utilitza com a indicador d’aval científic però, per desgràcia, les solucions màgiques no existeixen. (Font: SINC/Noelia Sánchez Cea.)

Aquest article del web Noticiasdelaciencia.com, es pot llegir aquí.