Article del blog “Cierta Ciencia”, de la genetista Josefina Cano, que recomanem pel seu interès.
La immensa majoria de les persones no se’n recorda de res que li hagi ocorregut abans dels tres anys d’edat, i encara que això és alguna cosa que es dóna en diferents espècies, el per què ocorre segueix sent un misteri.
Freud, sent Freud, ho va nomenar com a “amnèsia infantil” i li va tirar la culpa al sexe: aquests moments primerencs són reprimits de manera activa pel seu alt contingut psicosexual. Aquesta idea ara és “reprimida de forma activa” per la ciència moderna, que a canvi apunta al fet que sigui un d’aquests rars capritxos de la naturalesa en el desenvolupament del cervell i que l’oblit dels infants sigui part d’aquest procés.
Alguns investigadors pensen que el cervell jove tal vegada encara no hagi desenvolupat l’habilitat per emmagatzemar informació en la memòria. Uns altres pensen que la tan ràpida reorganització del cervell que està ocorrent en els primers anys de vida implica escriure sobre el que ja ha estat escrit i fer-ho a gran velocitat.
Aquestes teories contemporànies es fonamenten en una mateixa suposició: que els nostres records de quan érem bebès són esborrats. Però, i si Freud tingués raó en el mecanisme, no en les raons, i resultés que aquests records són reprimits, esperant el moment adequat per tornar a sorgir?
Aquest article, del blog Certa Ciència, es pot llegir aquí.
